dijous, 9 de febrer de 2017

VISITA A TARRAGONA . 1 DE FEBRER.

Acabada la segona guerra púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península Ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i a les illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta castellana. La presència militar i les comunicacions també van convertir en un lloc atractiu per als comerciants itàlics, ahora que esdevenia el centre d'un territori colonitzat per mitjà de uillae i conreat intensivament (vinya, olivera i horta).
Durant els primers dos segles d'existència la ciutat degué tenir l'estatus de federada, i no va ser fins a la segona meitat del sege I a.C. que va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, tot i que resta dubtós si el nou estatus va ser en temps de Juli Cèsar o d'August, que va establir-s'hi durant els dos anys de guerres càntabres. Així mateix es va convertir en capital de l'extensa província de la Hispània Citerior Tarraconense, a més del seu propi conuentus o districte judicial.
El reconeixement de la seva capitalitat, que fins llavors degué ser exercida només de facto, va implicar l'interès de Roma per monumentalitzar Tàrraco a fi d'augmentar-ne el prestigi i fer-ne un centre difusor de la propaganda imperial. El primer projecte, executat en època d'August, va comprendre la reforma del fòrum de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port. El segon programa va ser força més ambiciós: la construcció durant el període de la dinastia flàvia d'un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. Poc després el procés es va culminar amb l'edificació de l'amfiteatre a principis del s. II d.C.



Tàrraco ser capdavantera en el culte imperial a Occident: va dedicar un altar a August, sobre el qual va créixer miraculosament una palmera. Després de la seva mort va aixecar un temple, probablement al fòrum provincial, dedicat al mateix emperador, ja divinitzat. La foto (MNAT) representa un sesterci encunyat a Tàrraco en honor d'August amb la representació del seu temple.

El difícil relleu del seu emplaçament i, potser, el seu creixement paulatí van impedir en gran mesura que la ciutat seguís l'estructura típica de les fundacions romanes. Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó que descendia fins al mar, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses. El circ n'ocupava tot una i migpartia la ciutat: en les dues superiors es va edificar el fòrum provincial (en una el temple i en l'altra la plaça de representació-, mentre que els nivells inferiors, que baixaven fins al port, eren les àrees residencials, amb el fòrum de la colònia situat en l'extrem sud-oest de la ciutat, en comptes d'ocupar un espai més central com era costum. Les exigües restes d'un carrer (decumanus) pertanyent a l'àrea residencial immediata a la basílica fan pensar que el traçat viari era ortogonal. Si prenem com a model aquesta quasi única mostra hem de suposar que els carrers feien un fort pendent, estaven empedrats i disposaven de clavagueres Els edificis que s´hi observen són modestos: una casa amb un petit peristil i algunes tabernae (establiments comercials), una d'elles amb habitatge a la rebotiga. El port, el teatre i l'amfiteatre quedaven fora muralla. Tres aqüeductes proveïen d'aigua la ciutat.

El carrer conservat al costat de la basílica, amb les tabernae a l'esquerra. S'hi pot observar la vorera i la calçada. A la foto de la dreta, la clavaguera (cloaca) que hi passava subterrània (S.G.).
Des del segle I a.C. al II d.C. Tàrraco coneix una gran prosperitat econòmica paral·lela al favor imperial, però a finals del mateix segle II d.C. part de les elits de la ciutat van sofrir la repressió de l'emperador Septimi Server per haver donat suport al seu rival Albí. A partir d'aleshores s'inicia la decadència de la ciutat, malgrat que tindrà períodes de revifada. El 260 Tàrraco va ser devastada pels francs. Amb la reforma administrativa de Dioclecià la província Tarraconense va quedar molt reduïda i, ja sota els reis visigots, al segle V, perd la capitalitat a favor de Bàrcino i Toledo. Tanmateix la continuïtat de la seu del bisbe metropolità li va assegurar un paper encara important.
Des del segle III d.C. el nucli urbà va patir una forta transformació: l'àrea residencial, a la part baixa de la ciutat, va anar-se despoblant progressivament, mentre que els grans espais del fòrum i del circ de la zona alta van perdre les seves funcions públiques per omplir-se d'habitatges, que aprofitaven les estructures dels antics monuments esdevinguts obsolets. Alhora van sorgir nous edificis menys magnificents de representació política o religiosa (basíliques cristianes, l'església catedralícia...). D'aquesta manera la ciutat tardoromana, replegada entre les muralles de la part superior i el circ -igual que la medieval-, quedarà molt reduïda respecte als períodes anteriors. Tarragona no tornarà a tenir l'extensió que tenia en la primera etapa de l'Imperi fins al segle XX.


Un matí a Tarraco. Hem agafat el tren des de Barcino. En arribar hem visitat el teatre en reconstrucció , ara més expandit . Seguidament hem visitat les muralles ..el museu ...l'Anfiteatre, ....
Una jornada intensa matí i tarda fins el retorn a Valldoreix novament amb tren. 





dilluns, 7 de novembre de 2016

VOTACIÓ PEL PROFESSORAT DE LA X MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA .




Finalment  la votació dels Departaments de Ciències, Art, Humanitats  han donat els premis a les següents fotografies 


1.- L'ORDRE I LA LLIBERTAT SÓN COMPATIBLES ?   
                              YURI SANCHEZ ALVES

2.- QUÈ ÉS REALMENT ESTAR SOL ?  

                              ULICES PÉREZ RICALDI 

3.- CUANDO EMPEZÓ EL TIEMPO ? 
                              MARIA MAÑAC RODRIGUEZ 

4.- QUÈ ÉS MÉS COMPLET , EL TOT O EL RES ? 
                            JULIA VIRNO BIOSCA 

5.- PER QUÈ LA RIQUESA MATERIAL ES CONVERTEIX EN EL DESIG MÉS VALORAT PELS ÈSSERS HUMANS ? 
                             ROBERTO MESA LÓPEZ 

6.- PER QUÈ EL FUTUR SERÀ MILLOR SI EL PASSAT EN UN MOMENT VA SER UN FUTUR ? 

                                  ADRIANA FORNS JIMENEZ 
7.- On és la veritat ? 


Altres fotografies votades pel professorat han estat : 6,7, 8,9,10,12,18,21,23,28,20,30,32,35,37,38,40,41,47,48,51,52,54.

diumenge, 6 de novembre de 2016

VOTACIÓ POPULAR ENTRE L'ALUMNAT CONCURS FOTOGRAFIA FILOSÒFICA



La votació popular entre l'alumnat ha donat els 6 primers premis a





1.- Per què el futur serà millor si el passat en un moment va ser futur ? 
                        ADRIANA FORNS  

2.- Per què la riquesa material es converteix en el desig més valorat pels éssers humans ? 
                      ROBERTO MESA LÓPEZ 

3.- ¿Cuando empezó el tiempo? 
                      MARIA MAÑAC 

4.-  Què és el més complet el tot o el res ?  
                    JÚLIA VIRNO BIOSCA 

5.-  Què seria de la llum sense l'obscuritat ?     
                    DHERY MONTESINOS 

6 .- Què passaria si no passes res ?  Què no passi res es que ja passi algo ?   
                     EMMA GARCIA  


El resultat global ha estat : 

fotografia  número 1       3 vots                número 11      7 vots              número 21     1 vot
                   número 2       3 vots                número 12     3 vots               número 22     3 vots
                   número 3       9 vots                número 13      9 vots              número 23     10 vots 
                   número 4       7 vots                número 14      3 vots              número 24     3 vots 
                   número 5       0 vots                número 15      10 vots           número 25      1 vot
                   número 6       6 vots               número  16      8 vots             número 26      2  vots
                   número 7       9 vots                 número 17     4 vots             número 27      1 vot
                  número 8       4 vots                 número 18      13 vots            número 28     11 vots
                  número 9       9 vots                 número 19      4 vots             número 29      5 vots
                  número 10     14 vots               número 20      2 vots             número 30      18 vots 



              número 31      9 vots                     número 32      9 vots            número 33       5 vots 
              número 34      2 vots                     número 35      6 vots            número  36      2 vots
             número 37       6 vots                    número  38      6 vots             número 39      1 vot 
             número 40       10 vots                  número 41       12 vots           número 42      6 vots
             número 43       1 vot                     número 44        0 vots             número  45    2 vots 
             número 46       9 vots                   número 47        16 vots            número 48     4 vots 
             número 49       1 vot                      número 50       2 vots             número 51      5 vots
             número 52       5 vots                    número 53        0 vots            número 54       3 vots 


Ara ens queda la votació del professorat d'Arts, d'Humanitats, de Ciències  .