divendres, 30 de juny de 2017

MARXAR DE CASA AMB UN COP DE PORTA FORT I CONTUNDENT



M'agrada pensar que quan marxo de casa he donat el bon dia i he fet un petó. Un curs ha de ser com una casa que un ha compartit al llarg dels anys dia rera dia , hora , minuts, segons ,  amb  tothom qui conviu. 

Segurament l'ennuig dels qui en marxar de casa donen un fort cop de porta es producte de no valorar més que el seu únic jo. Un jo crescut, a vegades poc conscient i poc responsable. 

En els dos cursos com a coach -professor- tutor personal i col·lectiu he estat fidel a cercar totes les eines i recursos per motivar, engrescar, valorar, escoltar, aprendre, estimar, comprendre, ... per això uns han deixat la casa bé ,contents els primers anys, altres han marxat ara a disgust i cridant . 

Penso que diu molt de les persones oblidar ser agraïdes per tot allò que hem rebut, el que hem donat i el que ens han ofert . Si un abandonar la casa és difícil encara més és fer-ho sense donar el comiat just i necessari , bonic i humà com a persones. 

Segurament la percepció de qui es queda a casa pensant en el cop de porta darrer de l'adolescent que ha marxat és relatiu , però el que no resulta relatiu és adonar-se de l'esforç que tot el professorat ha fet per que qui marxi de casa ho faci amb totes les condicions millors. 

Sento que abandonar la llar a vegades es pot fer de moltes maneres i quan qui marxa ho fa sense cap paraula, sense cap gest, sense per part de families i alumnat valorin els temps i els espais , potser diu molt de qui ha marxat ...



dijous, 9 de febrer de 2017

VISITA A TARRAGONA . 1 DE FEBRER.

Acabada la segona guerra púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península Ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i a les illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta castellana. La presència militar i les comunicacions també van convertir en un lloc atractiu per als comerciants itàlics, ahora que esdevenia el centre d'un territori colonitzat per mitjà de uillae i conreat intensivament (vinya, olivera i horta).
Durant els primers dos segles d'existència la ciutat degué tenir l'estatus de federada, i no va ser fins a la segona meitat del sege I a.C. que va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, tot i que resta dubtós si el nou estatus va ser en temps de Juli Cèsar o d'August, que va establir-s'hi durant els dos anys de guerres càntabres. Així mateix es va convertir en capital de l'extensa província de la Hispània Citerior Tarraconense, a més del seu propi conuentus o districte judicial.
El reconeixement de la seva capitalitat, que fins llavors degué ser exercida només de facto, va implicar l'interès de Roma per monumentalitzar Tàrraco a fi d'augmentar-ne el prestigi i fer-ne un centre difusor de la propaganda imperial. El primer projecte, executat en època d'August, va comprendre la reforma del fòrum de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port. El segon programa va ser força més ambiciós: la construcció durant el període de la dinastia flàvia d'un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. Poc després el procés es va culminar amb l'edificació de l'amfiteatre a principis del s. II d.C.



Tàrraco ser capdavantera en el culte imperial a Occident: va dedicar un altar a August, sobre el qual va créixer miraculosament una palmera. Després de la seva mort va aixecar un temple, probablement al fòrum provincial, dedicat al mateix emperador, ja divinitzat. La foto (MNAT) representa un sesterci encunyat a Tàrraco en honor d'August amb la representació del seu temple.

El difícil relleu del seu emplaçament i, potser, el seu creixement paulatí van impedir en gran mesura que la ciutat seguís l'estructura típica de les fundacions romanes. Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó que descendia fins al mar, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses. El circ n'ocupava tot una i migpartia la ciutat: en les dues superiors es va edificar el fòrum provincial (en una el temple i en l'altra la plaça de representació-, mentre que els nivells inferiors, que baixaven fins al port, eren les àrees residencials, amb el fòrum de la colònia situat en l'extrem sud-oest de la ciutat, en comptes d'ocupar un espai més central com era costum. Les exigües restes d'un carrer (decumanus) pertanyent a l'àrea residencial immediata a la basílica fan pensar que el traçat viari era ortogonal. Si prenem com a model aquesta quasi única mostra hem de suposar que els carrers feien un fort pendent, estaven empedrats i disposaven de clavagueres Els edificis que s´hi observen són modestos: una casa amb un petit peristil i algunes tabernae (establiments comercials), una d'elles amb habitatge a la rebotiga. El port, el teatre i l'amfiteatre quedaven fora muralla. Tres aqüeductes proveïen d'aigua la ciutat.

El carrer conservat al costat de la basílica, amb les tabernae a l'esquerra. S'hi pot observar la vorera i la calçada. A la foto de la dreta, la clavaguera (cloaca) que hi passava subterrània (S.G.).
Des del segle I a.C. al II d.C. Tàrraco coneix una gran prosperitat econòmica paral·lela al favor imperial, però a finals del mateix segle II d.C. part de les elits de la ciutat van sofrir la repressió de l'emperador Septimi Server per haver donat suport al seu rival Albí. A partir d'aleshores s'inicia la decadència de la ciutat, malgrat que tindrà períodes de revifada. El 260 Tàrraco va ser devastada pels francs. Amb la reforma administrativa de Dioclecià la província Tarraconense va quedar molt reduïda i, ja sota els reis visigots, al segle V, perd la capitalitat a favor de Bàrcino i Toledo. Tanmateix la continuïtat de la seu del bisbe metropolità li va assegurar un paper encara important.
Des del segle III d.C. el nucli urbà va patir una forta transformació: l'àrea residencial, a la part baixa de la ciutat, va anar-se despoblant progressivament, mentre que els grans espais del fòrum i del circ de la zona alta van perdre les seves funcions públiques per omplir-se d'habitatges, que aprofitaven les estructures dels antics monuments esdevinguts obsolets. Alhora van sorgir nous edificis menys magnificents de representació política o religiosa (basíliques cristianes, l'església catedralícia...). D'aquesta manera la ciutat tardoromana, replegada entre les muralles de la part superior i el circ -igual que la medieval-, quedarà molt reduïda respecte als períodes anteriors. Tarragona no tornarà a tenir l'extensió que tenia en la primera etapa de l'Imperi fins al segle XX.


Un matí a Tarraco. Hem agafat el tren des de Barcino. En arribar hem visitat el teatre en reconstrucció , ara més expandit . Seguidament hem visitat les muralles ..el museu ...l'Anfiteatre, ....
Una jornada intensa matí i tarda fins el retorn a Valldoreix novament amb tren.