FILOSOFIA INS ARNAU CADELL
Filosofar és una forma de viure . Pensar una forma de ser humà. La filosofia és doncs aquest aprenentatge del pensar , ser, existir, viure, sentir, ...
dijous, 12 de novembre de 2020
DEFENSANT LES FOTOGRAFIES FILOSÒFIQUES EL DIMECRES 18 A LES 16 HORES
divendres, 6 de novembre de 2020
FINALISTES A LA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA EL 18 DE NOVEMBRE 2020
EL JURAT PER VOTACIÓ POPULAR ( ALUMNAT DE PRIMER I SEGON BATXILLERAT) I EL JURAT FORMAT PEL PROFESSORAT DELS DEPARTAMENTS D'HUMANITATS I DIBUIX I ARTS PLÀSTIQUES HA DECIDIT PREMIAT I PORTAR A LA FINAL
INSTRUCCIONS FINALS
Benvolgudes, benvolguts,
Arribem a la fase final de la Mostra!- Si no ho heu fet ja, aquesta setmana heu de començar a fer la selecció de les millors fotofilosofies (un 10% màxim de les presentades, fins el dia 4). Vetlleu perquè no hi hagi fotografies copiades. És fàcil comprovar-ho obrint una finestra nova amb Google Images i arrossegant-hi des del blog la fotografia que vulgueu comprovar.
- Construïu amb PowerPoint (Office 2003, si us plau, sense portada, ni cap addició, seguint el model que adjuntem) una presentació de les vostres seleccionades.
- Empleneu el segon formulari del CREAIF "Seleccionats Fotofilosofia" i adjunteu-hi la presentació de PWP.
c. També ampliem el nombre d'alumnes que expliquin per què han fet la seva fotofilosofia. Per això us demanem que encoratgeu algun alumne o alumnes que poguessin defensar-la per videoconferència. Feu-m'ho saber al més aviat possible. Pensem que en comptes de 3 alumnes, com l'any passat, en fossin 10.
Una vegada més, gràcies per la vostra animosa acollida i curosa participació!!
Per la comissió,
Jordi Beltran
P.S Properament us enviarem l'escaleta de l'acte i l'enllaç de la videoconferencia.
49.- Podrem considerar que la nostra vida es estable?
He relacionat aquesta fotografia amb la pregunta ja que per poder construir una torre amb les pedres, han d’encaixar totes, només amb una pedra que no compleixi la seva funció, no es podrà aconseguir la estabilitat.
Aquesta torre te un principi, el qual relacionariem amb l’inici d’una vida, a mesura que anem creixent ens anem apropant al final de tot.
A la torre també consta d’una pedra final la qual marca la conclusió, però realment quan la vida conclogui ja res servirà, no podrem considerar si hem anat pel camí correcte acabant formant la construcció.
48,. Realment som éssers incomplets?
Al llarg de la història de la filosofia, s’han plantejat moltes i diverses concepcions sobre la naturalesa humana. Per a Plató, existeixen dos mons: l’espiritual, immortal i etern, el de les idees, i el material, corruptible i mortal, el de les coses.
Aquest dualisme es dóna també en l’home: l’home és cos i ànima; tanmateix, la seva essència real i vertadera és l’ànima. L’home és una ànima presonera en el cos. En el seu llibre El banquet, planteja que en un inici erem dos éssers en un, i que vam ser separats. D’allà sorgeix la idea de que som éssers incomplets, i també la idea simplificada de la mitja taronja, que ens cal trobar una parella per completar-nos.
Per a Aristòtil, en canvi, l’home és un punt en l’univers, però un punt important; i en tant que cosa natural ha de perseguir un fi. Aquest fi és el seu bé com a home i en aquest món.
L’home platònic viu neguitós en aquest món per preparar el retorn al món autèntic: el de les idees; l’home aristotèlic, al contrari, forma part d’aquest món.
47.- Es racional ’amor d’un pare ?
Sempre ens hem preguntat el fet de si els nostres pares ens estimen només perquè som els seus fills o per la nostre persona. Des de que som petits ells desenvolupen el sentiment de protecció, com el d’un animal per la seva cria, és a dir un amor irracional. A mesura que vas creixent, ja començant a estimar-te per qui ets o potser d’alguna manera segueix sent sempre el mateix “amor ciego”. Ja que es diu molt que la familia t’ho perdona tot, però això jo crec que depèn de cada persona.
46,. Estem sols o ens sentim sols?
La relació que jo veig amb la pregunta i la imatge és que en la imatge hi ha un nen petit caminant sol, no hi ha ningú al seu voltant. A més, en la imatge es veu el reflex del nen a l’aigua, cosa que pot recordar encara més a que està ell amb ell mateix, està sol davant de tot, sense ningú que l’acompanyi. Recorda molt a la soledat. I quan penso amb la soledat em ve la pregunta de si realment estem sols o només ens sentim sols. Realment aquest nen està sol, sol davant de la vida o només se sent sol, perquè realment sí que hi ha algú al seu costat encara que ell no ho senti?
Entrada destacada
Participació Alumnat de Batxillerat en la II Olimpiada de Filosofia de Catalunya
Per segona vegada l'alumnat de Batxillerat participa en la Segona Olimpíada de Catalunya que el dissabte dia 27 es fa realitzarà...

