DEFENSANT LES FOTOGRAFIES FILOSÒFIQUES EL DIMECRES 18 A LES 16 HORES

 

LA PERCEPCIÓ DEFORMA LA REALITAT ?  

                                             CARLA  BORRÀS PIERA   1 BATXILLERAT 

Darrere d'aquesta pregunta es desplega un gran ventall d'incògnites respecte a la nostra relació amb el món (realitat): Hi ha una realitat darrera l'aparença?; El coneixement és un producte de la raó o de l'experiència?; Fins a quin punt correspon la realitat amb la representació mental de la persona?; És fiable i vàlida la informació que els òrgans sensorials capten? O és un producte de la nostra imaginació? La ment, entesa com a sistema que possibilita el coneixement de la realitat, tracta d'aconseguir el seu objectiu a través del processament d'informació. De manera que cada ésser humà té una experiència subjectiva (personal) amb el món físic, que el condueix a desenvolupar una concepció del món pròpia. Consegüentment, podem preguntar-nos: Què és la realitat? És cognoscible? He volgut iŀlustrar la reflexió anterior amb aquesta imatge que constitueix una metàfora de la percepció humana de la realitat natural (interna i externa), amb el propòsit de qüestionar-se l'objectivitat dels nostres òrgans sensorials.

FINS A QUIN PUNT PODEM CONFIAR EN LA NOSTRA MEMÒRIA ? 

                                       IRENE  BORREGO     1 BATXILLERAT 

A tots ens ha passat de recordar vívidament un aspecte que ha demostrat ser totalment inventat. Llavors, on està la línia entre la realitat i la ficció? Tota la nostra existència podria ser una mentida. Aquesta fotografia és una metàfora de com actua la ment humana, a més d'esborrar, modificant la nostra percepció sobre el passat.

Aquestes dues alumnas finalment demà en un primer assaig i dimecres dia 18 de novembre coincidint amb el dia internacional de la filosofia per la UNESCO , a les 16 hores participen conjuntament amb la resta de fotografies en la defensa de les seves fotografies filosòfiques en un acte telemàtic obert a professorat , families i alumnat . 

L'acte en directe es podrà seguir en l'enllaç que la setmana vinent donarem . Podeu animar a amics i amigues, a familiars , a professorat a seguir la defensa de les dues alumnas que defensaran i ens explicaran perquè van triar la fotografia i quina és la pregunta que han pensat i relacionat amb la fotografia ... 

https://www.ub.edu/ubtv/video/fotofilosofia-2019-barcelona-pensa

FINALISTES A LA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA EL 18 DE NOVEMBRE 2020

 EL JURAT PER VOTACIÓ POPULAR ( ALUMNAT DE PRIMER I SEGON BATXILLERAT)  I EL JURAT FORMAT PEL PROFESSORAT DELS DEPARTAMENTS D'HUMANITATS I  DIBUIX I ARTS PLÀSTIQUES HA DECIDIT PREMIAT I PORTAR A LA FINAL 

L'alumnat el dimecres 18 haurà de defensar les seves preguntes i fotografies filosòfiques via telemàtica davant la resta d'Instituts dels Païssos Catalans que participen ( Catalunya Nord , País Valencià , Illes Balears i Catalunya ) en un acte des de la Universitat de Barcelona i dins el festival BARCELONA PENSA . 

Les preguntes que han realitzat són : 

1.- Fins a quin punt podem confiar en la nostra història ? Irene Borrego . 

2,.La percepció deforma la realitat ?  Carla Borràs 

3,. Estem sols o ens sentim sols ? Julia Garell 

4.- És racional l'amor d'un pare ?   Laia Gallisa 

5.-Realment som èssers incomplerts ?  Mariña-Xoao Sotelo 

6.- Podem considerar la nostra vida estable ? Sophie Jimenez 

7.- Cal una raó per ajudar els altres ?  Cecilia Alarcon 

8.- Vocació o Coratge ?  Pau Camps 

9,.Hi ha coratge en el color ? 

10.- Com podem descobrir nous oceans sino tenim prou coratge per abandonar la costa ?   Clodagh O'tuama 

INSTRUCCIONS FINALS

 Benvolgudes, benvolguts,

Arribem a la fase final de la Mostra! 

a. Us recordo el calendari que hi havia a les bases que us vam adjuntar.

1. Si no ho heu fet ja, aquesta setmana heu de començar a fer la selecció de les millors fotofilosofies (un 10% màxim de les presentades, fins el dia 4).  Vetlleu perquè no hi hagi fotografies copiades. És fàcil comprovar-ho obrint una finestra nova amb Google Images i arrossegant-hi des del blog la fotografia que vulgueu comprovar.

b. Si pot ser sense exhaurir el termini, que és el dia 6:

1. Construïu amb PowerPoint (Office 2003, si us plau, sense portada, ni cap addició, seguint el model que adjuntem) una presentació de les vostres seleccionades. 
2. Empleneu el segon formulari del CREAIF "Seleccionats Fotofilosofia" i adjunteu-hi la presentació de PWP.

Hem d'aprofitar  l'acte final digital per fer-lo més participatiu. Per això, quan empleneu aquest segon formulari al CREAIF, indiqueu si penseu assistir a la videoconferència de l'acte (que enguany és el dia 18 de novembre, a les 16 hores) i quants alumnes hi assistiran des d'altres terminals. Tot i que es podrà veure en streaming d'UBTv, recomanem que s'assisteixi a la videoconferencia. (l'acte de l'any passat) https://www.ub.edu/ubtv/video/fotofilosofia-2019-barcelona-pensa)

c. També ampliem el nombre d'alumnes que expliquin per què han fet la seva fotofilosofia. Per això us demanem que encoratgeu algun alumne o alumnes que poguessin defensar-la per videoconferència.  Feu-m'ho saber al més aviat possible. Pensem que en comptes de 3 alumnes, com l'any passat, en fossin 10.

També encoratgeu-los a enviar els videos reivindicatius de 10-15 segons a filoinfanta@gmail.com.
Una vegada més, gràcies per la vostra animosa acollida i curosa participació!!

Per la comissió,
Jordi Beltran
P.S Properament us enviarem l'escaleta de l'acte i l'enllaç de la videoconferencia.

49.- Podrem considerar que la nostra vida es estable?

 He relacionat aquesta fotografia amb la pregunta ja que per poder construir una torre amb les pedres, han d’encaixar totes, només amb una pedra que no compleixi la seva funció, no es podrà aconseguir la estabilitat.

Aquesta torre te un principi, el qual relacionariem amb l’inici d’una vida, a mesura que anem creixent ens anem apropant al final de tot.

A la torre també consta d’una pedra final la qual marca la conclusió, però realment quan la vida conclogui ja res servirà, no podrem considerar si hem anat pel camí correcte acabant formant la construcció.

48,. Realment som éssers incomplets?

Al llarg de la història de la filosofia, s’han plantejat moltes i diverses concepcions sobre la naturalesa humana. Per a Plató, existeixen dos mons: l’espiritual, immortal i etern, el de les idees, i el material, corruptible i mortal, el de les coses.

Aquest dualisme es dóna també en l’home: l’home és cos i ànima; tanmateix, la seva essència real i vertadera és l’ànima. L’home és una ànima presonera en el cos. En el seu llibre El banquet, planteja que en un inici erem dos éssers en un, i que vam ser separats. D’allà sorgeix la idea de que som éssers incomplets, i també la idea simplificada de la mitja taronja, que ens cal trobar una parella per completar-nos.

Per a Aristòtil, en canvi, l’home és un punt en l’univers, però un punt important; i en tant que cosa natural ha de perseguir un fi. Aquest fi és el seu bé com a home i en aquest món.

L’home platònic viu neguitós en aquest món per preparar el retorn al món autèntic: el de les idees; l’home aristotèlic, al contrari, forma part d’aquest món.

 

47.- Es racional ’amor d’un pare ?

 

Sempre ens hem preguntat el fet de si els nostres pares ens estimen només perquè som els seus fills o per la nostre persona. Des de que som petits ells desenvolupen el sentiment de protecció, com el d’un animal per la seva cria, és a dir un amor irracional. A mesura que vas creixent, ja començant a estimar-te per qui ets o potser d’alguna manera segueix sent sempre el mateix “amor ciego”. Ja que es diu molt que la familia t’ho perdona tot, però això jo crec que depèn de cada persona.

46,. Estem sols o ens sentim sols?

La relació que jo veig amb la pregunta i la imatge és que en la imatge hi ha un nen petit caminant sol, no hi ha ningú al seu voltant. A més, en la imatge es veu el reflex del nen a l’aigua, cosa que pot recordar encara més a que està ell amb ell mateix, està sol davant de tot, sense ningú que l’acompanyi. Recorda molt a la soledat. I quan penso amb la soledat em ve la pregunta de si realment estem sols o només ens sentim sols. Realment aquest nen està sol, sol davant de la vida o només se sent sol, perquè realment sí que hi ha algú al seu costat encara que ell no ho senti?